Avui volem presentar un post sobre la seva activitat des de diversos punts de vista ja que, la seva presència a l’escola, ha tingut impacte en tota la Comunitat Educativa, en el professorat, en els mestres, en les famílies que l’han acollit i en tot l’alumnat.
Tot i que aquest serà un post una mica llarg creiem que serà ben interessant, i ben il·lustrat sobretot gràcies als dibuixos que han fet del Kai els nens i nenes de P4.
Comencem pel text del KAI en el que ens explica la seva experiència:
Being a conversation assistant in Barcelona is the best thing I´ve ever done, especially in terms of work! Since arriving here at the start of October I have settled into Spanish life even though before moving here I had never spoken a word of Spanish or Catalan. When first arriving I felt so excited by what the next year or more had in store for me and the excitement hasn´t dwindled. I am now living with my second host family and both have been amazing at helping me to become part of their family whilst still recognising that I am an adult and treating me like one.
Having never considered teaching before moving to another country and becoming one was a big step, and one that I´m glad I made, teaching children from the age of 3 to 16 is great as every lesson is different and I never get bored of the same old class all day. The teachers at the school have been amazing at helping me teach in class and feel welcome. My tutor has been especially good to me helping me with anything that I need, such as taking me to the hospital for appointments as I am diabetic and introducing me to her niece who teaches me Spanish. Moving to Barcelona was the best decision I´ve made in a long time and I would highly recommend it to anyone (and already have!).
Parla l’Helena, professora d’anglès de Secundària i tutora de l’activitat del Kai:
Hola, sóc l’Helena, tutora del nostre assistent de conversa, el Kai Collins.
Quan em van encomanar aquesta tasca em costava fer-me a la idea d’una persona de parla anglesa voltant per la nostra escola. En pocs dies, no només em vaig acostumar a aquest fet, sinó que de seguida li vaig trobar els avantatges. És un luxe poder comunicar-nos a l’escola en anglès en el dia a dia. Les nostres sales de profes han fet un canvi, s’han enriquit. Igualment s’han enriquit les classes, els passadissos, el menjador i els patis... A l’Escola Mare de Déu de la Mercè, FEDAC Sant Andreu, l’anglès ja no és només competència dels professors d’aquesta llengua, ara l’anglès és més viu gràcies a la presència del Kai.
El Kai acompanya a tots els grups des de P-3 fins a 4t d’ESO. A vegades se’ls emporta en petits grups per treballar certs aspectes, sempre de forma oral, i en altres ocasions es queda al grup-classe amb nosaltres i fem una activitat conjunta. Però a mi el que més m’agrada és la il•lusió dels petits que sempre el saluden en veure’l i les xerradetes informals i espontànies que té amb alguns alumnes dels més grans quan parlen de futbol, música, cinema...
El Kai s’ha trobat molt ben acollit a les dues famílies amb les que fins ara ha viscut, es troba còmode a l’escola, els alumnes ja li són molt familiars, i, en general, també troba que per ell està sent una molt bona experiència.
Personalment, i crec que puc parlar en nom de la nostra comunitat educativa, esperem que aquest projecte continuï endavant per molts anys!
Helena Giménez i Medina
Però també d’altres professors ens donen la seva visió:
Segons la meva opinió, tenir la possibilitat de que una persona nativa anglesa estigui fent conversa a la nostra escola és una de les grans oportunitats que els nostres alumnes tenen i que han d'aprofitar per escoltar diferents accents, aprendre a pronunciar aquesta llengua i entendre la seva cultura. Segons la meva experiència, el fet de poder parlar amb una persona nativa és una gran motivació per un estudiant d'anglès. Aquest curs, crec que molts dels nostres alumnes han trobat aquesta motivació.
David Herranz
Un REPTE i una SATISFACCIÓ. Potser aquestes serien les dues paraules que podria fer servir per definir el fet de tenir al Kai a l’escola. REPTE? Doncs sí. Tots aquells que em coneixeu sabeu que la meva relació amb la llengua anglesa és pràcticament nul•la, respectuosa, això sí, però nul•la i insignificant. Aquest fet no em va tirar enrera a l’hora de comunicar-me amb ell. Passats els primers moments d’un nerviosisme expectant i explotant al màxim la comunicació no verbal, em va tranquil•litzar bastant comprovar com érem capaços d’enriquir-nos mútuament. Trencar el gel va ser el REPTE, però ara puc dir amb SATISFACCIÓ que qualsevol esforç, per petit que sigui, a nivell lingüístic, dóna els seus fruits. Comprovar com la meva oïda és cada vegada més sensible a la llengua anglesa és gratificant. Haig de dir que cada vegada m’agrada més escoltar les converses que els qui més dominen l’anglès mantenen amb ell i em sorprenc a mi mateixa de tot el que arribo a entendre, fins i tot us puc dir que ja m’atreveixo sense por ni vergonya a deixar anar alguna parauleta o expressió. En definitiva, podria dir que la llengua anglesa ha deixat de ser una estranya.
Mercè Julià
I què hi diuen les famílies ?
Família Quintana i Garcia,
En Kai va arribar a casa el 2 d’octubre del 2011, just vam estar la primera família en acollir-lo a la nostra llar; som un matrimoni jove de 40 anys amb dos fills nois, un de cinc i un de vuit, per tots quatre ja des del primer moment de la trobada, en Kai, va esdevenir com un més de nosaltres, l’adaptació entre tots cinc va resultar tan natural i fàcil així tanmateix com l’aigua del desglaç passa als torrents durant la primavera. Amb ell hem compartit llar i hàbits, dies i nits, alegries i secrets, festivitats del barri, de l’escola, així com també aniversaris i dinars de família, els amics… Tenim un nou company de vida que recordarem i retrobarem, esperem, sovint. Una molt bona experiència que enriqueix el passar del qui acull i del qui és acollit.
Felicitats escola per haver encetat un projecte com aquest !!!!!!!
Francesc, Mª Rosa, Genís i Aleix
Família Ribodigo-García
Tenir el Kai a casa a sigut tota una experiència, de seguida s'ha fet
amb tots nosaltres i de sobte hem sigut un membre més a la família. Al
principi ens feia por l'idioma perquè nosaltres no sabem gaire anglès,
però tots hem après, nosaltres una mica més d'anglès i ell una mica de
castellà, l'idioma no ha sigut cap problema.
Ens ha cuinat plats típics de casa seva, ha participat en algunes de
les nostres festes i activitats i pels nens ha sigut una experiència
única.
Per la Núria: "tenir al Kai a casa és divertit i emocionant, ens fa
riure i ens ho passem molt bé. Tots hem après, jo una mica d'anglès i
l'he ajudat ha aprendre castellà. Sembla com tenir un germà gran a
casa, em farà pena quan marxi, però... podré recuperar la meva
habitació".
Per l'Oriol: M'agrada perquè el Kai és molt divertit i jugo amb ell a
futbol, a la wii... Ens agrada veure el futbol junts i fins hi tot hem
anat a veure un partit al camp del Barça".
Em sembla una iniciativa estupenda, per potenciar l'anglès, facilitar l'aprenentatge dels accents i facilitar la feina de l'Elena, que amb els petits deu ser tremenda. L'experència per les families deu ser maquíssima.
ResponEliminaUna entrada molt completa. S'agraeix la diversitat de testimonis, que traspuen la gran il.lusió de tots plegats, i l'alegria d'un projecte que avança. Podeu estar segurs que esmentarem la vostra experiència en les properes reunions amb famílies interessades!
ResponEliminaJuanjo Fernández
Responsable Projecte Escola Multilingüe
Fundació Escola Cristiana de Catalunya